Els àtoms, les cèl·lules, l’ADN i els quàntums tenen cadascun el seu propi llenguatge per tal de poder interactuar i així poder existir. El llenguatge dels animals, el llenguatge de les plantes amb el sol, amb l’entorn, el llenguatge del cos, el llenguatge de l’amor...

Per a algunes persones, com per exemple jo mateix, l’essència de l’experiència humana es troba en el llenguatge i el llenguatge mateix ens ajuda a percebre el món tal i com el coneixem.

Recentment rellegia alguns articles sobre relativisme lingüístic, la coneguda i mal interpretada “hipòtesi Sapir-Whorf”, i recuperava un dels dilemes de la lingüística i d’altres ciències afins: és potser el llenguatge el que determina la nostra visió del món o més aviat el llenguatge és una eina que ens permet percebre i comunicar-nos amb la realitat? O dit d’una altra forma, què és primer, llenguatge o visió del món?

Bé, jo crec que es deu tractar una mica de totes dues possibilitats. Existeixen probablement elements en la visió del món que compartim amb tots o gairebé tots els nostres congèneres, els anomenats universals, però, per altra banda, certament, es donen percepcions i conceptes que vénen influenciats pel context cultural en què es desenvolupa l’individu, i aquest context cultural sol ser transmès a través de llenguatge.

Sempre em sorprèn descobrir, en llengües com el sànscrit o el hindi, conceptes espirituals tan propis d’aquest entorn cultural i tan complexos de traduir a altres cultures. Conceptes com ‘karma’, ‘prana’ o ‘txakra’ requereixen en català una explicació prou rica com per fer-nos entendre que, si els volem comprendre, hem de penetrar en un marc de creences i de postura filosòfica tan diferent que sembla indubtable que els parlants que tenen interioritzats aquests conceptes han de tenir una visió del món particular, i això s’ha de veure reflectit en el seu dia a dia. 

D’altra banda, l’anglès, la llengua de cultura del nostre temps, aporta al món conceptes com ara ‘marketing’, ‘software’ o ‘briefing’, paraules que ens parlen de negocis, de tecnologia, d’inici del segle XXI - nous conceptes i paraules per a nous fenòmens i necessitats.

Des del meu punt de vista, no hi ha dubte que el llenguatge i les llengües que aprenem modifiquen i enriqueixen la nostra visió del món, multiplicant les nostres connexions neuronals, augmentant les nostres capacitats cognitives, aportant-nos coneixements intel·lectuals i capacitant-nos amb noves paraules per a conceptes intuïts o amb conceptes completament nous. Vet aquí una de les raons per les quals el llenguatge pot jugar un paper fonamental en la nostra experiència vital.

Pots trobar més informació sobre aquest tema en aquest article en anglès.