~ 1 ~

Llenguatge

i visió del món

El llenguatge pot ser un concepte tan ampli i apassionant que per a algunes persones, com per exemple jo mateix, tot és llenguatge. La vida és llenguatge, la pròpia existència és llenguatge.

Els àtoms, les cèl·lules, l’ADN i els quàntums tenen cadascun el seu propi llenguatge per tal de poder interactuar i així poder existir. El llenguatge dels animals, el llenguatge de les plantes amb el sol, amb l’entorn, el llenguatge del cos, el llenguatge de l’amor...

Per a algunes persones, com per exemple jo mateix, l’essència de l’experiència humana es troba en el llenguatge i el llenguatge mateix ens ajuda a percebre el món tal i com el coneixem.

Recentment rellegia alguns articles sobre relativisme lingüístic, la coneguda i mal interpretada “hipòtesi Sapir-Whorf”, i recuperava un dels dilemes de la lingüística i d’altres ciències afins: és potser el llenguatge el que determina la nostra visió del món o més aviat el llenguatge és una eina que ens permet percebre i comunicar-nos amb la realitat? O dit d’una altra forma, què és primer, llenguatge o visió del món?

Bé, jo crec que es deu tractar una mica de totes dues possibilitats. Existeixen probablement elements en la visió del món que compartim amb tots o gairebé tots els nostres congèneres, els anomenats universals, però, per altra banda, certament, es donen percepcions i conceptes que vénen influenciats pel context cultural en què es desenvolupa l’individu, i aquest context cultural sol ser transmès a través de llenguatge.

Sempre em sorprèn descobrir, en llengües com el sànscrit o el hindi, conceptes espirituals tan propis d’aquest entorn cultural i tan complexos de traduir a altres cultures. Conceptes com ‘karma’, ‘prana’ o ‘txakra’ requereixen en català una explicació prou rica com per fer-nos entendre que, si els volem comprendre, hem de penetrar en un marc de creences i de postura filosòfica tan diferent que sembla indubtable que els parlants que tenen interioritzats aquests conceptes han de tenir una visió del món particular, i això s’ha de veure reflectit en el seu dia a dia. 

D’altra banda, l’anglès, la llengua de cultura del nostre temps, aporta al món conceptes com ara ‘marketing’, ‘software’ o ‘briefing’, paraules que ens parlen de negocis, de tecnologia, d’inici del segle XXI - nous conceptes i paraules per a nous fenòmens i necessitats.

Des del meu punt de vista, no hi ha dubte que el llenguatge i les llengües que aprenem modifiquen i enriqueixen la nostra visió del món, multiplicant les nostres connexions neuronals, augmentant les nostres capacitats cognitives, aportant-nos coneixements intel·lectuals i capacitant-nos amb noves paraules per a conceptes intuïts o amb conceptes completament nous. Vet aquí una de les raons per les quals el llenguatge pot jugar un paper fonamental en la nostra experiència vital.

Pots trobar més informació sobre aquest tema en aquest article en anglès.

Lenguaje

y visión del mundo

El lenguaje puede ser un concepto tan amplio y apasionante que para algunas personas, como por ejemplo yo mismo, todo es lenguaje. La vida es lenguaje, la propia existencia es lenguaje.

Los átomos, las células, el ADN y los quantums tienen cada uno su propio lenguaje para poder interactuar y así poder existir. El lenguaje de los animales, el lenguaje de las plantas con el sol, con el entorno, el lenguaje del cuerpo, el lenguaje del amor...

Para algunas personas, como por ejemplo yo mismo, la esencia de la experiencia humana se encuentra en el lenguaje y el lenguaje mismo nos ayuda a percibir el mundo tal y como lo conocemos.

Recientemente releía algunos artículos sobre relativismo lingüístico, la conocida y malinterpretada  “hipótesis Sapir-Whorf”, y recuperaba uno de los dilemas de la lingüística y de otras ciencias afines: ¿es el lenguaje lo que determina nuestra visión del mundo o el lenguaje es más bien una herramienta que nos permite percibir y comunicarnos con la realidad? O dicho de otra forma, ¿qué es primero, lenguaje o visión del mundo?

Bien, yo creo que se debe tratar un poco de ambas posibilidades. Existen probablemente elementos en la visión del mundo que compartimos con todos o casi todos nuestros congéneres, los llamados universales, pero, por otro lado, ciertamente, se dan percepciones y conceptos que vienen influenciados por el contexto cultural en el que se desarrolla el individuo, y este contexto cultural suele ser transmitido a través de lenguaje.

Siempre me sorprendo al descubrir, en lenguas como el sánscrito o el hindi, conceptos espirituales tan propios de ese entorno cultural y tan complejos de traducir a otras culturas. Conceptos como ‘karma’, ‘prana’ o ‘chakra’ requieren en español una explicación lo suficientemente rica como para hacernos entender que, si queremos comprenderlos, debemos penetrar en un marco de creencias y de postura filosófica tan diferente que parece indudable que los hablantes que tienen interiorizados estos conceptos han de tener una visión del mundo particular, y esto se debe ver reflejado en su día a día. 

Por otro lado, el inglés, la lengua de cultura de nuestro tiempo, aporta al mundo conceptos como ‘marketing’, ‘software’ o ‘briefing’, palabras que nos hablan de negocios, de tecnología, de inicio del siglo XXI - nuevos conceptos y palabras para nuevos fenómenos y necesidades.

En mi opinión, no hay duda de que el lenguaje y las lenguas que aprendemos modifican y enriquecen nuestra visión del mundo, multiplicando nuestras conexiones neuronales, aumentando nuestras capacidades cognitivas, aportándonos conocimientos intelectuales y capacitándonos con nuevas palabras para conceptos intuidos o con conceptos completamente nuevos. He aquí una de las razones por las que el lenguaje puede jugar un papel fundamental en nuestra experiencia vital.

Puedes encontrar más información sobre este tema en este artículo en inglés.